Teresa Estruch

25 de maig 2006

OBJECTIU: L'ESTATUT

La setmana passada el president Maragall, davant la greu decisió d’ERC de votar NO a l’Estatut es va veure obligat a cessar els consellers d’aquest partit. Es veia a venir, els canvis d’orientació de vot d’ERC els últims dies, feien preveure el resultat.
Però, el president no es va voler pronunciar fins que l’Estatut no es va aprovar al Senat.
És una decisió difícil i dolorosa, no volguda. Però crec que és una decisió al servei de l’interès general.
I el projecte polític i social del Tinell continua tenint ple sentit, les seves polítiques, la seva orientació, les seves prioritats; és un instrument potent i importantíssim al servei dels ciutadans. I amb la remodelació del govern es pot assegurar la continuïtat d’aquells grans temes iniciats anteriorment i que evidenciaven la diferència d’aquest govern
En els 2 anys i mig de govern Catalanista i d’Esquerres, s’ha fet més feina i més polítiques socials que en els últims quatre anys de CIU. I a la comarca de l’Anoia prou que ho hem notat. S’ha protegit el territori, s’han remodelat els barris dels nostres pobles i ciutats i s’ha governat amb els ajuntaments construint escoles bressol i s’han augmentat els recursos per fer més politiques des de la proximitat i amb més suport que mai.
Però malgrat tot, ara no és moment de dubtes, el president no podia mirar cap a un altre cantó. El país necessita que aquest Estatut, que ha costat tants esforços i ha patit tants atacs i desqualificacions cap a Catalunya per part de la dreta espanyola obtingui un suport clar dels catalans i les catalanes.
I no pot ser que davant aquesta ofensiva la veu de Catalunya en surti debilitada i dividida, la ciutadania no entendria la divisió del Govern en un moment tan transcendental per a Catalunya i crec que el president el què ha volgut és esvair la incertesa i evitar confusions.
La decisió del president de la Generalitat tenia un sol propòsit: ser coherent amb la convicció que el més important és que Catalunya tingui el nou Estatut.
I el dia 18 de juny serem cridats a votar en referèndum l’Estatut i abans de final d’any hi haurà eleccions autonòmiques. Com sempre: els ciutadans i ciutadanes tenen la paraula.

16/05/06

30 de març 2006

HABITATGES PROTEGITS

Una de les deficiències importants que tenia Catalunya fins el 2003 era la manca d’habitatges protegits: el nombre de vivendes protegides era insuficient per garantir el dret de l’habitatge, reconegut per totes les institucions però al mateix temps tan difícil d’assolir amb els actuals preus del mercat.
Doncs bé, aquesta era una de les grans promeses, un dels grans objectius sobre els quals se sustenta la política del tripartit, recollit en el Pacte del Tinell. En aquells acords, el govern catalanista i d’esquerres es comprometia a construir 42.000 vivendes de protecció oficial; d’aquests, en els primers 2 anys de govern se n’han compromès 28.373 (el 68%). Per tant, de seguir amb el mateix ritme, l’objectiu s’haurà complert sobradament.
És cert que aquests 42.000 habitatges tot sols no resoldran aquest complicat problema, i que encara hi haurà molta gent amb dificultats per aconseguir un pis. Problemes que s’han arrossegat tants anys no es corregeixen en una sola legislatura, malauradament!
Els joves són el col·lectiu que més demana aquest tipus de vivenda, tant de lloguer com de compra, i potser per aquest motiu un dels bons col·laboradors essencials del Govern a l’hora de construir-los són els ajuntaments, sempre interessats que els seus joves no s’hagin de traslladar a viure a d’altres poblacions. Si volem que es puguin emancipar, que segueixin vivint al mateix poble o ciutat, els hem de donar una oportunitat. Els joves són el futur i aquest futur el facilita el govern de la Generalitat posant al seu abast vivendes assequibles i complint els seus compromisos.
Però encara hi ha una altre inversió important durant aquests dos anys en aquest àmbit: la rehabilitació d’habitatges, amb una aportació de més de 460 milions d’euros, de què es beneficiaran 151.689 famílies. No és només necessari la construcció i accés a les vivendes protegides noves, si no que és també indispensable l’ajut per la rehabilitació d’habitatges que han quedat antics i que, per tant, cal adequar a les necessitats dels seus usuaris.
Tot i això, la gran demanda fa, com deia, que segurament no tothom que vol pugui accedir a una d’aquestes vivendes protegides. La solució és fàcil: caldrà que aquest Govern progressista continuï comptant amb el suport dels ciutadans durant molt temps més, per així cobrir les necessitats generades durant tots aquests anys de govern de dretes de CIU, on –a més a més- alguns dels diners destinats a habitatges socials sembla ser que es perdien en comissions, a jutjar per les dades que anem coneixent sobre l’anomenat cas Adigsa...

Teresa Estruch
30/03/06

23 de març 2006

MOLT MALA NOTÍCIA

Ahir, entremig de la bona notícia tan esperada sobre la treva d’ETA, rebíem una altra notícia: a Sallent moria a ganivetades la 19ª dona víctima de violència en mans de la seva parella. Una xifra esgarrifosa en menys de 3 mesos.
A vegades, una té la sensació que a aquestes notícies, per habituals no els hi acabem de donar la importància que es mereixen.
Això és un altra mena de terrorisme i algun dia ens haurem de plantejar que en aquest país no ens podem permetre ni una víctima més.

22 de març 2006

MOLT BONA NOTÍCIA


Avui, una notícia ha trencat la rutina dels darrers mesos dels mitjans de comunicació: l’alto al foc d’Eta a partir del dia 24 de març.
Tot sembla que aquesta vegada va de debò i no es pot més que
fer-ne una valoració positiva, prudent però positiva.
Els que estem convençuts que la única via per acabar amb el terrorisme és el diàleg, per primera vegada creiem que estem en el bon camí.
Queda encara molta feina per fer, però aquesta és una treva per parlar, en democràcia.
L’Ernest Lluch seguia pel bon camí i avui és més que mai present entre nosaltres els socialistes.
Crec que el president Rodríguez Zapatero treballarà fins on sigui possible per retornar la pau a aquest país. Hem cregut sempre en les seves paraules, ara a més tenim esperances de què un cop més no ens defraudarà.
Estic segura que aquest pot ser el principi del final d’ETA. Aquest país i Euskadi sobre tot s’ho mereixen.
Aquest era el canvi que ens feia falta.

07 de març 2006

DE BLOG A BLOG

Un blog és una eina per informar, mai per desinformar. Amb aquesta premissa tots hem construït el nostre blog. S’hi poden donar opinions, totalment respectables encara que no es comparteixin.
El que no s’ha de fer mai és manipular una informació interpretant-la de manera falsa. I encara més, en cada informació s’han de valorar responsablement les conseqüències.
En el blog del Diari de Masquefa em diuen que m’enfado per publicar un document del Parlament. Res més lluny de la veritat, com em puc enfadar per la publicació d’un document que ja és públic de per si?.
La meva sorpresa és deguda a la mala interpretació que es fa d’aquest document.

Si el llegiu veureu que diu textualment que “ no hi ha hagut durant els anys 2004 i 2005 una situació de superació dels nivells de THM (trihalometans) sostinguda en cap indret de Catalunya que pugui suposar cap risc per la salut.”
També diu que “ durant l’any 2005, els nivells mitjos de trihalometans a la sortida de la planta d’Abrera ha estat de 76,15µg/l” (els valors admissibles són fins a 150µg/l).
“ L’estació de tractament d’aigua potable del Llobregat, al terme municipal d’Abrera, compleix amb els criteris fixats al Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’aproven els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Aquesta estació de tractament no ha superat els límits fixats a la Directiva 98/83/CE ni els criteris sanitaris del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer.”

Tenint en compte totes aquestes notes, i sabent que els nivells permesos són fins a 150µg/l, avui estem complint totes les normatives.

L’estiu passat, degut a la sequera els nivells van pujar sense arribar als permesos.
Hi ha un protocol establert que diu: quan els nivells de THM arriben o superen els 100µg/l s’ha d’avisar a ATLL i al Departament de Salut Pública de la Generalitat, perquè dictin les determinacions oportunes ( que acostuma a ser abaixar els nivells de cloració).
Durant l’estiu, les condicions de sequera no feien recomanable reduir la cloració, per tant, el Departament de Salut pública, donat que era un cas puntual i que no suposava cap risc pels vilatans, va primar la desinfecció de l’aigua i va autoritzar seguir amb la cloració.

L’Ajuntament de Masquefa, l’estiu passat va ser coneixedor d’aquestes dificultats.
Un cop assegurat que no representava cap risc per la salut, la única recomanació que es va fer als veïns va ser la d’estalvi d’aigua.

La situació es va normalitzar immediatament i es preveu que no es torni a repetir, ja que per sort l’augment de pluges ha millorat considerablement el funcionament de la planta depuradora d’Abrera i a que, com diu l’informe del Parlament, el Departament de Salut Pública va preveure unes mesures correctores que s’estan instal·lant.
Les analítiques actuals, estan totalment normalitzades.

El titular del Diari de Masquefa diu “ A Masquefa, beure aigua de l’aixeta pot perjudicar greument la salut”
Diuen que ho han tret d’una font del Parlament. Tal com he comentat abans, el BOP no diu això.

Diuen, que no els ha informat ni l’Ajuntament ni Anaigua: entenem que no cal informar del què no existeix.
I el millor de tot: donen les gràcies a la veritable font de la notícia, un diari interactiu del PP de Begues, construït pel seu president (que al menys signa el blog).
Si es vol utilitzar la font del PP de Begues em sembla bé, però que es digui.
Però que no es digui que les fonts que s’utilitzen són del Parlament de Catalunya, amb un títol “ sobre tot res de veure aigua de l’aixeta”, aquest titular no l’he vist en tot el document. Diguin-ho clar.

Per això hem cregut que no podíem mantenir el seu link, un link que fins ara donava informació i feia crítica ( que això ens ha semblat molt bé), però que ara confon amb unes dades de dos anys i uns titulars actuals, crea alarma innecessària i desconfiança en les institucions ( no és estrany, és la tècnica d’aquest partit) en temes tant seriosos com la salut, amb els que personalment no jugaria mai, ni com a professional ni com a responsable de la salut del municipi.

Ara estem elaborant el Pla de Salut de Masquefa, quin sentit tindria si permetéssim que l’aigua de Masquefa estigués contaminada i ho amaguéssim?.

A mi no em preocupa tant el fet de que em diguin que no permeto la llibertat d’expressió, ( he viscut prou per estar tranquil·la en aquest sentit i no recordo en el meu currículum cap anatemització) sinó el fet que al mateix temps m’estan dient irresponsable.

M’agradaria que tothom es mostrés tal com és tant com jo, a mi tothom em coneix (o tothom pot fer-ho).

De tota manera, tothom qui vulgui pot anar a l’ajuntament a preguntar per la qualitat de l’aigua. Disposem d’anàlisis i d’informes tant d’Anaigua com de la Generalitat que la garanteixen.

Teresa Estruch
6/3/2006

23 de febrer 2006

És l'hora de les escoles i les llars d'infants

La política educativa d’aquest país ha fet un gir importantíssim.
Els infants i les famílies segurament ho han notat. Però qui directament hem sentit a les nostres arques el ressò d’aquestes noves polítiques, som els ajuntaments.

Durant molt de temps, l’augment de població no ha anat al mateix ritme que l’augment d’equipaments escolars, això ha fet que, durant anys els patis de les escoles s’omplissin de prefabricats i els despatxos dels responsables del Departament d’Educació s’omplissin d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores d’educació, demanant constantment aquelles escoles noves i ampliacions que mai arribaven.

La planificació de les necessitats, ha permès eliminar 112 barracons en els dos últims anys i construir o ampliar 152 centres ( 63 nous centres només en aquest curs 2005-2006).

De mica en mica, la normalitat torna a les escoles, ja que és molt difícil treballar en un centre amb el doble de nens, encara que es reforci el professorat.

Una altra reivindicació històrica dels ajuntaments ha estat durant anys la educació de 0 a 3 anys.

Tots semblàvem estar-hi d’acord, era necessària. Però a l’hora de la veritat només hi creiem els ajuntaments, que suportàvem econòmicament la creació i el manteniment d’aquestes places, davant la demanda dels nostres ciutadans.

Promeses sí, tots hem sentit parlar de les 30.000 places que havia de crear CIU, però no les hem vistes.

Quan el juliol de 2004, el Parlament aprovava la llei de creació de llars d’infants de qualitat varem tenir la primera esperança. No només era un anunci electoral, era un programa, un calendari i una dotació econòmica.

Teníem possibilitats!!

Finalment, és una realitat. El Departament d’Educació assumeix fins a 5000€ de la inversió per cada plaça nova de titularitat pública que es crea i a més ha incrementat en 700€, arribant fins als 1.800€, les subvencions per al manteniment i funcionament de les places noves i les ja existents.

Només a l’Anoia, amb 570 places previstes al mapa, ja en tenim 430 de compromeses que corresponen a un grau de compliment del 75,43%.

Aquest és el suport que hem reclamant des de fa anys. Perquè... de competències sense suport ja en tenim moltes.

Benvingudes aquestes noves polítiques que es converteixen en compromisos i en realitats!.

23/2/2006

22 de febrer 2006

Els pilars del benestar

L’estat del benestar es sosté amb 4 pilars, 3 de molt forts consolidats per anteriors governs socialistes: l’educació, la sanitat i les pensions. Ara ens toca construir el quart pilar amb la nova llei de serveis socials.
L’actual sistema de serveis socials es pot qualificar “d’assistencialista” en el sentit que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar la manca de recursos suficients.
Aquest sistema deixa a fora moltes persones. Es tracta, per tant, d’anar cap a un sistema universal, “per a tothom” que tingui una determinada necessitat, amb independència de la seva situació econòmica i del caràcter gratuït de la prestació En definitiva, que tothom pugui viure amb benestar i dignitat. El seu objectiu és facilitar la vida a les persones i millorar la qualitat de vida de les famílies.
Les situacions de dependència, per malaltia, discapacitat, malaltia mental o edat, genera situacions personals i familiars difícils. L’atenció d’aquestes persones històricament ha recaigut en les dones que han renunciat sovint a la seva vida professional o fins i tot personal. Amb el desplegament de la nova llei fins al 2015 augmenten els recursos, el personal i els serveis: atenció domiciliària, centres de dia, teleassistència i places de residència.
Les persones amb necessitat d’aquests serveis podran disposar d’un professional integral de referència, de la creació de la figura de l’assistent personal per a les persones adultes amb alta discapacitat física on la pròpia persona, amb finançament públic, contracta una persona per ajudar-la per a moltes activitats de la vida diària; i podran també disposar d’una finestreta única facilitant així l’accés a tots els serveis. En definitiva, fer moure els papers i no les persones.
Com deia al inici, aquesta Llei posa les bases del quart pilar del benestar, fent especial èmfasi en treballar. Per una banda, per disminuir les desigualtats socials a Catalunya i, per l’altra, per garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans i totes les ciutadanes.
11/2/2006

Nadal 2005

A punt de finalitzar el 2005 i amb 1 any i mig per davant fins a les properes eleccions municipals, cal fer una valoració positiva d’aquest any. S’han posat en marxa molts temes necessaris, n’hem tancat alguns d’antics i n’hem encarrilat d’altres per fer-los possible el 2006.

Un cop revisat el pacte de govern signat el 2003 amb ERC i ampliat el 2004 amb la incorporació d’IPM al govern municipal, ens sentim satisfets de l’alt grau de compliment d’aquest pacte. Hem anat fent la feina que ens havíem proposat.

El pressupost de la Generalitat ens hi ajudarà fent possible tots aquells equipaments que encara ens fan falta com l’IES, el tercer CEIP i l’ampliació del Consultori.

També tindrem resposta definitiva a tots els estudis per resoldre el tema del Ferrocarril, sabrem si és possible el soterrament o en cas que no ho sigui, quina solució alternativa ens ofereixen per no dividir el poble, ja que aquesta és la voluntat de tots.

El Pla General quedarà aprovat i a nivell de Catalunya esperem que amb un nou Estatut aprovat al Congrés de Diputats el poble de Catalunya el pugui ratificar en referèndum a la tardor del 2006.

Tot plegat, aquest no ha estat un mal any en aquest sentit, però les expectatives del proper semblen molt millor.

Aquest és el nostre desig i esperem que també ho sigui per tots vosaltres.

De tota manera, segur que hi ha moltes coses que ens agradaria que no haguessin passat, sobretot, tot allò que afecta a les persones i que les fa patir.

L’agrupació del PSC de Masquefa us desitja unes bones festes de Nadal i els millors auguris pel proper any 2006.

3/12/2005

Publicat a "El Brugà"