Teresa Estruch

23 de novembre 2005

Inversions per a les persones


Durant el procés d’elaboració de l’Estatut, molta gent ens preguntava quines conseqüències tindrien per a la vida diària aquesta llei general. Es fa difícil explicar-ho, tractant-se d’una llei general, a la qual se supeditarà la resta de lleis. Per això, ara, és especialment gratificant el fet de poder parlar dels pressupostos presentats pel Govern per a l’any 2006. Com afectaran aquestes xifres als ciutadans i ciutadanes? Aquesta vegada, sí que podem concretar: més hospitals, més metges, més CAPs, millors escoles, més mestres, més mossos d’esquadra que vetllaran per la seguretat.

Òbviament, no resoldrem d’un any per l’altre tots els problemes, tots els dèficits que arrossega Catalunya, heretats en bona part d’un govern que en 23 anys no els va afrontar amb tota l’eficàcia que hauria estat desitjable. Però el cas és que el govern catalanista i d’esquerres s’ha posat les piles, i malgrat els condicionants d’una situació econòmica manifestament millorable a la Generalitat, ha estat capaç de dissenyar un autèntic pressupost d’esquerres.

Hem estat capaços, per exemple, de fer un pressupost que redueix el dèficit de les arques públiques catalanes en un 21%, i que al mateix temps preveu un increment d’un 12% de la inversió, sense incrementar la pressió fiscal. Màgia? No, es tracta tot just –que no és poc- de fer una gestió eficient dels recursos, seguint fil per randa les prioritats fixades als acords del Tinell. Tenint les prioritats clares i vigilant ben bé on posem els calers de tots, és més fàcil assolir objectius de país.

A nivell local, la nostra comarca surt especialment beneficiada en aquests pressupostos. La inversió per habitant gairebé s’ha duplicat d’un any per l’altre, i entre els vaixells-insígnia hi ha l’Hospital d’Igualada. A banda, és clar, del Tren Transversal, de les escoles i les portades d’aigües, consolidarà d’una vegada per totes la Ronda Sud d’Igualada que després de contemplar-se per primera vegada al pressupost del 2005, aquesta vegada i amb un projecte consensuat podrà fer-se efectiva l’obra. Tots aquests serveis i infraestructures convertiran a l’Anoia en una comarca amb els serveis necessaris. Comença a deixar de ser aquella comarca “oblidada” de la que tant hem parlat.

En fi, a partir del 2006 els dirigents de CiU hauran de començar a pensar a canviar de discurs, perquè això de que el govern progressista no governa ja no s’ho creu ningú. I si encara queda algú que s’ho cregui, el millor que pot fer és mirar-se els pressupostos per a l’any 2006, i si vol, comparar-los amb qualsevol pressupost dels governs convergents.