Teresa Estruch

23 de febrer 2006

És l'hora de les escoles i les llars d'infants

La política educativa d’aquest país ha fet un gir importantíssim.
Els infants i les famílies segurament ho han notat. Però qui directament hem sentit a les nostres arques el ressò d’aquestes noves polítiques, som els ajuntaments.

Durant molt de temps, l’augment de població no ha anat al mateix ritme que l’augment d’equipaments escolars, això ha fet que, durant anys els patis de les escoles s’omplissin de prefabricats i els despatxos dels responsables del Departament d’Educació s’omplissin d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores d’educació, demanant constantment aquelles escoles noves i ampliacions que mai arribaven.

La planificació de les necessitats, ha permès eliminar 112 barracons en els dos últims anys i construir o ampliar 152 centres ( 63 nous centres només en aquest curs 2005-2006).

De mica en mica, la normalitat torna a les escoles, ja que és molt difícil treballar en un centre amb el doble de nens, encara que es reforci el professorat.

Una altra reivindicació històrica dels ajuntaments ha estat durant anys la educació de 0 a 3 anys.

Tots semblàvem estar-hi d’acord, era necessària. Però a l’hora de la veritat només hi creiem els ajuntaments, que suportàvem econòmicament la creació i el manteniment d’aquestes places, davant la demanda dels nostres ciutadans.

Promeses sí, tots hem sentit parlar de les 30.000 places que havia de crear CIU, però no les hem vistes.

Quan el juliol de 2004, el Parlament aprovava la llei de creació de llars d’infants de qualitat varem tenir la primera esperança. No només era un anunci electoral, era un programa, un calendari i una dotació econòmica.

Teníem possibilitats!!

Finalment, és una realitat. El Departament d’Educació assumeix fins a 5000€ de la inversió per cada plaça nova de titularitat pública que es crea i a més ha incrementat en 700€, arribant fins als 1.800€, les subvencions per al manteniment i funcionament de les places noves i les ja existents.

Només a l’Anoia, amb 570 places previstes al mapa, ja en tenim 430 de compromeses que corresponen a un grau de compliment del 75,43%.

Aquest és el suport que hem reclamant des de fa anys. Perquè... de competències sense suport ja en tenim moltes.

Benvingudes aquestes noves polítiques que es converteixen en compromisos i en realitats!.

23/2/2006

22 de febrer 2006

Els pilars del benestar

L’estat del benestar es sosté amb 4 pilars, 3 de molt forts consolidats per anteriors governs socialistes: l’educació, la sanitat i les pensions. Ara ens toca construir el quart pilar amb la nova llei de serveis socials.
L’actual sistema de serveis socials es pot qualificar “d’assistencialista” en el sentit que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar la manca de recursos suficients.
Aquest sistema deixa a fora moltes persones. Es tracta, per tant, d’anar cap a un sistema universal, “per a tothom” que tingui una determinada necessitat, amb independència de la seva situació econòmica i del caràcter gratuït de la prestació En definitiva, que tothom pugui viure amb benestar i dignitat. El seu objectiu és facilitar la vida a les persones i millorar la qualitat de vida de les famílies.
Les situacions de dependència, per malaltia, discapacitat, malaltia mental o edat, genera situacions personals i familiars difícils. L’atenció d’aquestes persones històricament ha recaigut en les dones que han renunciat sovint a la seva vida professional o fins i tot personal. Amb el desplegament de la nova llei fins al 2015 augmenten els recursos, el personal i els serveis: atenció domiciliària, centres de dia, teleassistència i places de residència.
Les persones amb necessitat d’aquests serveis podran disposar d’un professional integral de referència, de la creació de la figura de l’assistent personal per a les persones adultes amb alta discapacitat física on la pròpia persona, amb finançament públic, contracta una persona per ajudar-la per a moltes activitats de la vida diària; i podran també disposar d’una finestreta única facilitant així l’accés a tots els serveis. En definitiva, fer moure els papers i no les persones.
Com deia al inici, aquesta Llei posa les bases del quart pilar del benestar, fent especial èmfasi en treballar. Per una banda, per disminuir les desigualtats socials a Catalunya i, per l’altra, per garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans i totes les ciutadanes.
11/2/2006

Nadal 2005

A punt de finalitzar el 2005 i amb 1 any i mig per davant fins a les properes eleccions municipals, cal fer una valoració positiva d’aquest any. S’han posat en marxa molts temes necessaris, n’hem tancat alguns d’antics i n’hem encarrilat d’altres per fer-los possible el 2006.

Un cop revisat el pacte de govern signat el 2003 amb ERC i ampliat el 2004 amb la incorporació d’IPM al govern municipal, ens sentim satisfets de l’alt grau de compliment d’aquest pacte. Hem anat fent la feina que ens havíem proposat.

El pressupost de la Generalitat ens hi ajudarà fent possible tots aquells equipaments que encara ens fan falta com l’IES, el tercer CEIP i l’ampliació del Consultori.

També tindrem resposta definitiva a tots els estudis per resoldre el tema del Ferrocarril, sabrem si és possible el soterrament o en cas que no ho sigui, quina solució alternativa ens ofereixen per no dividir el poble, ja que aquesta és la voluntat de tots.

El Pla General quedarà aprovat i a nivell de Catalunya esperem que amb un nou Estatut aprovat al Congrés de Diputats el poble de Catalunya el pugui ratificar en referèndum a la tardor del 2006.

Tot plegat, aquest no ha estat un mal any en aquest sentit, però les expectatives del proper semblen molt millor.

Aquest és el nostre desig i esperem que també ho sigui per tots vosaltres.

De tota manera, segur que hi ha moltes coses que ens agradaria que no haguessin passat, sobretot, tot allò que afecta a les persones i que les fa patir.

L’agrupació del PSC de Masquefa us desitja unes bones festes de Nadal i els millors auguris pel proper any 2006.

3/12/2005

Publicat a "El Brugà"