Teresa Estruch

30 de març 2006

HABITATGES PROTEGITS

Una de les deficiències importants que tenia Catalunya fins el 2003 era la manca d’habitatges protegits: el nombre de vivendes protegides era insuficient per garantir el dret de l’habitatge, reconegut per totes les institucions però al mateix temps tan difícil d’assolir amb els actuals preus del mercat.
Doncs bé, aquesta era una de les grans promeses, un dels grans objectius sobre els quals se sustenta la política del tripartit, recollit en el Pacte del Tinell. En aquells acords, el govern catalanista i d’esquerres es comprometia a construir 42.000 vivendes de protecció oficial; d’aquests, en els primers 2 anys de govern se n’han compromès 28.373 (el 68%). Per tant, de seguir amb el mateix ritme, l’objectiu s’haurà complert sobradament.
És cert que aquests 42.000 habitatges tot sols no resoldran aquest complicat problema, i que encara hi haurà molta gent amb dificultats per aconseguir un pis. Problemes que s’han arrossegat tants anys no es corregeixen en una sola legislatura, malauradament!
Els joves són el col·lectiu que més demana aquest tipus de vivenda, tant de lloguer com de compra, i potser per aquest motiu un dels bons col·laboradors essencials del Govern a l’hora de construir-los són els ajuntaments, sempre interessats que els seus joves no s’hagin de traslladar a viure a d’altres poblacions. Si volem que es puguin emancipar, que segueixin vivint al mateix poble o ciutat, els hem de donar una oportunitat. Els joves són el futur i aquest futur el facilita el govern de la Generalitat posant al seu abast vivendes assequibles i complint els seus compromisos.
Però encara hi ha una altre inversió important durant aquests dos anys en aquest àmbit: la rehabilitació d’habitatges, amb una aportació de més de 460 milions d’euros, de què es beneficiaran 151.689 famílies. No és només necessari la construcció i accés a les vivendes protegides noves, si no que és també indispensable l’ajut per la rehabilitació d’habitatges que han quedat antics i que, per tant, cal adequar a les necessitats dels seus usuaris.
Tot i això, la gran demanda fa, com deia, que segurament no tothom que vol pugui accedir a una d’aquestes vivendes protegides. La solució és fàcil: caldrà que aquest Govern progressista continuï comptant amb el suport dels ciutadans durant molt temps més, per així cobrir les necessitats generades durant tots aquests anys de govern de dretes de CIU, on –a més a més- alguns dels diners destinats a habitatges socials sembla ser que es perdien en comissions, a jutjar per les dades que anem coneixent sobre l’anomenat cas Adigsa...

Teresa Estruch
30/03/06

23 de març 2006

MOLT MALA NOTÍCIA

Ahir, entremig de la bona notícia tan esperada sobre la treva d’ETA, rebíem una altra notícia: a Sallent moria a ganivetades la 19ª dona víctima de violència en mans de la seva parella. Una xifra esgarrifosa en menys de 3 mesos.
A vegades, una té la sensació que a aquestes notícies, per habituals no els hi acabem de donar la importància que es mereixen.
Això és un altra mena de terrorisme i algun dia ens haurem de plantejar que en aquest país no ens podem permetre ni una víctima més.

22 de març 2006

MOLT BONA NOTÍCIA


Avui, una notícia ha trencat la rutina dels darrers mesos dels mitjans de comunicació: l’alto al foc d’Eta a partir del dia 24 de març.
Tot sembla que aquesta vegada va de debò i no es pot més que
fer-ne una valoració positiva, prudent però positiva.
Els que estem convençuts que la única via per acabar amb el terrorisme és el diàleg, per primera vegada creiem que estem en el bon camí.
Queda encara molta feina per fer, però aquesta és una treva per parlar, en democràcia.
L’Ernest Lluch seguia pel bon camí i avui és més que mai present entre nosaltres els socialistes.
Crec que el president Rodríguez Zapatero treballarà fins on sigui possible per retornar la pau a aquest país. Hem cregut sempre en les seves paraules, ara a més tenim esperances de què un cop més no ens defraudarà.
Estic segura que aquest pot ser el principi del final d’ETA. Aquest país i Euskadi sobre tot s’ho mereixen.
Aquest era el canvi que ens feia falta.

07 de març 2006

DE BLOG A BLOG

Un blog és una eina per informar, mai per desinformar. Amb aquesta premissa tots hem construït el nostre blog. S’hi poden donar opinions, totalment respectables encara que no es comparteixin.
El que no s’ha de fer mai és manipular una informació interpretant-la de manera falsa. I encara més, en cada informació s’han de valorar responsablement les conseqüències.
En el blog del Diari de Masquefa em diuen que m’enfado per publicar un document del Parlament. Res més lluny de la veritat, com em puc enfadar per la publicació d’un document que ja és públic de per si?.
La meva sorpresa és deguda a la mala interpretació que es fa d’aquest document.

Si el llegiu veureu que diu textualment que “ no hi ha hagut durant els anys 2004 i 2005 una situació de superació dels nivells de THM (trihalometans) sostinguda en cap indret de Catalunya que pugui suposar cap risc per la salut.”
També diu que “ durant l’any 2005, els nivells mitjos de trihalometans a la sortida de la planta d’Abrera ha estat de 76,15µg/l” (els valors admissibles són fins a 150µg/l).
“ L’estació de tractament d’aigua potable del Llobregat, al terme municipal d’Abrera, compleix amb els criteris fixats al Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’aproven els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Aquesta estació de tractament no ha superat els límits fixats a la Directiva 98/83/CE ni els criteris sanitaris del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer.”

Tenint en compte totes aquestes notes, i sabent que els nivells permesos són fins a 150µg/l, avui estem complint totes les normatives.

L’estiu passat, degut a la sequera els nivells van pujar sense arribar als permesos.
Hi ha un protocol establert que diu: quan els nivells de THM arriben o superen els 100µg/l s’ha d’avisar a ATLL i al Departament de Salut Pública de la Generalitat, perquè dictin les determinacions oportunes ( que acostuma a ser abaixar els nivells de cloració).
Durant l’estiu, les condicions de sequera no feien recomanable reduir la cloració, per tant, el Departament de Salut pública, donat que era un cas puntual i que no suposava cap risc pels vilatans, va primar la desinfecció de l’aigua i va autoritzar seguir amb la cloració.

L’Ajuntament de Masquefa, l’estiu passat va ser coneixedor d’aquestes dificultats.
Un cop assegurat que no representava cap risc per la salut, la única recomanació que es va fer als veïns va ser la d’estalvi d’aigua.

La situació es va normalitzar immediatament i es preveu que no es torni a repetir, ja que per sort l’augment de pluges ha millorat considerablement el funcionament de la planta depuradora d’Abrera i a que, com diu l’informe del Parlament, el Departament de Salut Pública va preveure unes mesures correctores que s’estan instal·lant.
Les analítiques actuals, estan totalment normalitzades.

El titular del Diari de Masquefa diu “ A Masquefa, beure aigua de l’aixeta pot perjudicar greument la salut”
Diuen que ho han tret d’una font del Parlament. Tal com he comentat abans, el BOP no diu això.

Diuen, que no els ha informat ni l’Ajuntament ni Anaigua: entenem que no cal informar del què no existeix.
I el millor de tot: donen les gràcies a la veritable font de la notícia, un diari interactiu del PP de Begues, construït pel seu president (que al menys signa el blog).
Si es vol utilitzar la font del PP de Begues em sembla bé, però que es digui.
Però que no es digui que les fonts que s’utilitzen són del Parlament de Catalunya, amb un títol “ sobre tot res de veure aigua de l’aixeta”, aquest titular no l’he vist en tot el document. Diguin-ho clar.

Per això hem cregut que no podíem mantenir el seu link, un link que fins ara donava informació i feia crítica ( que això ens ha semblat molt bé), però que ara confon amb unes dades de dos anys i uns titulars actuals, crea alarma innecessària i desconfiança en les institucions ( no és estrany, és la tècnica d’aquest partit) en temes tant seriosos com la salut, amb els que personalment no jugaria mai, ni com a professional ni com a responsable de la salut del municipi.

Ara estem elaborant el Pla de Salut de Masquefa, quin sentit tindria si permetéssim que l’aigua de Masquefa estigués contaminada i ho amaguéssim?.

A mi no em preocupa tant el fet de que em diguin que no permeto la llibertat d’expressió, ( he viscut prou per estar tranquil·la en aquest sentit i no recordo en el meu currículum cap anatemització) sinó el fet que al mateix temps m’estan dient irresponsable.

M’agradaria que tothom es mostrés tal com és tant com jo, a mi tothom em coneix (o tothom pot fer-ho).

De tota manera, tothom qui vulgui pot anar a l’ajuntament a preguntar per la qualitat de l’aigua. Disposem d’anàlisis i d’informes tant d’Anaigua com de la Generalitat que la garanteixen.

Teresa Estruch
6/3/2006