Teresa Estruch

30 de març 2006

HABITATGES PROTEGITS

Una de les deficiències importants que tenia Catalunya fins el 2003 era la manca d’habitatges protegits: el nombre de vivendes protegides era insuficient per garantir el dret de l’habitatge, reconegut per totes les institucions però al mateix temps tan difícil d’assolir amb els actuals preus del mercat.
Doncs bé, aquesta era una de les grans promeses, un dels grans objectius sobre els quals se sustenta la política del tripartit, recollit en el Pacte del Tinell. En aquells acords, el govern catalanista i d’esquerres es comprometia a construir 42.000 vivendes de protecció oficial; d’aquests, en els primers 2 anys de govern se n’han compromès 28.373 (el 68%). Per tant, de seguir amb el mateix ritme, l’objectiu s’haurà complert sobradament.
És cert que aquests 42.000 habitatges tot sols no resoldran aquest complicat problema, i que encara hi haurà molta gent amb dificultats per aconseguir un pis. Problemes que s’han arrossegat tants anys no es corregeixen en una sola legislatura, malauradament!
Els joves són el col·lectiu que més demana aquest tipus de vivenda, tant de lloguer com de compra, i potser per aquest motiu un dels bons col·laboradors essencials del Govern a l’hora de construir-los són els ajuntaments, sempre interessats que els seus joves no s’hagin de traslladar a viure a d’altres poblacions. Si volem que es puguin emancipar, que segueixin vivint al mateix poble o ciutat, els hem de donar una oportunitat. Els joves són el futur i aquest futur el facilita el govern de la Generalitat posant al seu abast vivendes assequibles i complint els seus compromisos.
Però encara hi ha una altre inversió important durant aquests dos anys en aquest àmbit: la rehabilitació d’habitatges, amb una aportació de més de 460 milions d’euros, de què es beneficiaran 151.689 famílies. No és només necessari la construcció i accés a les vivendes protegides noves, si no que és també indispensable l’ajut per la rehabilitació d’habitatges que han quedat antics i que, per tant, cal adequar a les necessitats dels seus usuaris.
Tot i això, la gran demanda fa, com deia, que segurament no tothom que vol pugui accedir a una d’aquestes vivendes protegides. La solució és fàcil: caldrà que aquest Govern progressista continuï comptant amb el suport dels ciutadans durant molt temps més, per així cobrir les necessitats generades durant tots aquests anys de govern de dretes de CIU, on –a més a més- alguns dels diners destinats a habitatges socials sembla ser que es perdien en comissions, a jutjar per les dades que anem coneixent sobre l’anomenat cas Adigsa...

Teresa Estruch
30/03/06